L’origen de la festivitat del Corpus a València es situa l’any 1265, i es cel.lebra el diumenge de la exagèsima pasqua. Més enllà del pur sentit catòlic, el Corpus és una mostra de la convivència de l’esperit festiu, simbòlic, metafòric i religiós de la societat valenciana.

A la processó del Corpus de València, participen tots els estaments civils, eclesiàstics i socials; autoritats civils i militars, així com asociacions i diversos gremis i oficis. La processó del Corpus de València està considerada la més antiga d’Espanya, i malgrat haver passat per certs moments de decadència, la tradició ha aconseguit prevaldre.

LES DANSES DEL CORPUS VALENCIÀ

Les danses del Corpus Christi són un conjunt de diversos balls, interpretats tant per infants com per adults, que des dels primers moments de la institució de la processó han format part del seguici, sent part de la processó cívica.

Les danses es ballen a ritme de Tabal i Dolçainaies deuen als gremis que participaven a les primeres èpoques. Amb la desaparició d’alguns gremis i oficis, algunes danses van anar desapareixent. Actualment, s’han recuperat la majoria d’elles com: La moma, els Nanos, la Magrana, els Arquets, els Turcs, els Llauradors, els Pastorets, i les Vetes.

A Tavernes hem anat introduïnt aquestes danses a la nostra processó progressivament perquè siga cada dia més simbòlica i tradicional.

ELS ARQUETS

Inicialment coneguda com les “poloneses”, rep aquest nom pel complement d’art floral que s’empra durant la dansa.

Es sol interpretar per un grup de 8 o més xiquetes que van formant figures i dibuixos. Aquesta dansa simbolitza l’alegria dels llauradors per participara la processó.

LES VETES

Històricament, la Dansa de les Vetes no és típica del Corpus ja que s’ha incorporat al seguici al segle XXI. Es tracta d’una dansa que té origen a la processó de la Mare de Deu de Sales de Sueca.

Encara que puga pareixer un simple ball de cintes, en aquest cas, no estanlligades a cap pal ni perxa, sinó que els balladors i balladores van trenant-les i destrenant-les a l’aire. Les cintes són dels quatre colors bàsics de la natura, com també podem veure a la Magrana: roig, groc, verd i blau.

LA MAGRANA

Aquesta dansa té el seu origen al Barroc i en els seus inicis se la va anomenar “Ball dels Gitanos”, ja que simulava la rendició d’aquest poble al Santíssim Sagrament. Ara se l’anomena Dansa de La Magrana degut a les magranes situades a dalt del Pal.

Aquesta dansa és ballada indistintament per xiquets o per adults. A la ciutat de Valéncia és tradició que solament la ballen homens. La dansa es balla amb una música i coreografia pròpies, a la qual van trenant-se les 8 cintes dels quatre colors bàsics: roig, groc, verd i blau.

E LS NANOS

La Dansa dels Nanos és una de les més antigues del Corpus. Va nàixer a la segona meitat del S. XVI i amb el pas del temps s’han desvirtuant les antigues passades, quedant sòlament algunes de les més tradicionals.

Els personatges dels Nanos representen les distintes races que intenten ser una representació de les parts del món: Turcs, Moros i Negres; i que simbolitzen l’adoració universal a l’eucaristia.

LA MOMA

És una dansa amb una gran càrrega simbòlica i religiosa al voltant del corrent moralitzador de l’església dels segles XVI i XVII.

Simbolitza la lluita entre la Virtut, coneguda com la Moma, i els pecats capitals o vicis. La representen 8 dansaires amb una indumentària plena de significat. La Moma anirà vestida de blanc, color que simbolitza la Gràcia. D’altra banda, els pecats porten una vestimenta en la que predominen el negre i el roig, en representació de l’Infern i del Dimoni.

Les diferents figures de la dansa representen diferents batalles que lliuraran els pecats per sotmetre a la Moma. Però, finalment, a la batalla final, la Moma a con segueix que els pecats batallen entre ells, i vençen tocar-los al cap amb el seu ceptre.